sábado, 14 de marzo de 2009

El azul sin par

Avui per un cantó ha sigut un dia mol dur, he estat mamalt i me le passat tirat al llit, tampoc he pogut menjar res, i me perdut una tarda de gimnás alucinant i una nit de cinema am els meus amics.
Pero aixo si he pensat que queixarme no em serviria de res aixi ke me tret els mals pensaments del cap i he sabut treure el cantó bo I am aquest cantó ha sigut un dia genial.


Era despres de dinar , que no he pogut, cuan he obert la finestra i quina ha sigut la meva sorpresa al veure i sentir un sol de mitjdia primaveral, el vent entarava i casualment m'avia acabat de duxar, i aquell aire fred am uns tocs calents eren deliciosos al tocar la meva pell. Aixi doncs que me estirat sobre el llit i m'he posat uns capitols de Como conocí a vuestra madre, capitols que he disfrutat tot rien, dels seus marevellosos personatjes com Ted Mosby, un home que molts cops mi sentu identificat, i com no, amb el gran Barney Stinson, am les seves teories i els

'' Choca esos cinco''.

Despres he tingut el plaer de passar una ratu am mon pare i fer algu en comú, ha estat mol be perque feia anys que no feiem res junts perque volguessim, si ho feiem era per obligacions de feina i altres coses.Ell i jo em estat experimentan per fer un pastís que no haviem fet mai, un Tiramisú, i la vritat es que ens ha quedat fantastic , tan , que em sebla que el mal de panxa em costará mes de passar.

Despres me estirat al llit, per variar no? I me posat musica baixeta.
Metres la gent parlava, i es movia per tota la casa jo estava estirat, tranquil, relaxat, escoltan Eros i me posat a pensar en els meus amors de cuan era mes petit, am les noies que han passat per la meva vida, am les coses que viscut amb elles, recoradan grans estius a la vora del mar, i les histories que aixo comporta.
Ha sigut una sensació fantastica parame a pensar en aixo, ha sigut un fantastic retorn al passat, un passat on m'enamorava, on sentia coses, on em volia menjar el món, on era un apassionat boémic de la vida. Un dolç retorn al passat, un retorn on he recordat '' el azul sin par de estos días'' (Frase d'Eros Ramazzotti)

Despres he nat a veure el meu avi a la seva habitació, si, també esta malalt, i me estirat amb ell, i hem parlat una mica de tot.
I depsres al vespre la tele sa apiadat de mi i ma regalat ''Despega como puedas'' de Leslei Nielsen, dioos com magraden les pleis d'aque home.
En fi, aixi es com un dia que creia perdut cuan me llevat s'ha convertit en un dia fantastic

Peque no sempre que veiem que sens espatllin els plans que teniem pensats vol dir que el dia sera una merda, no, no sera com havies pensat, pro es un dia igualment, pots fer altres coses, i algunes de millors.


2 comentarios:

月白色 dijo...

Aixo és bo,saber disfrutar de les peties coses bones de la vida que t'arriven sense esperarles.

blanco de luna dijo...

La joya mas preciada no es tan valiosa como el pleno disfrute de un instante.