lunes, 9 de marzo de 2009

Somni d'una nit d'estiu

Era un dia cansat, el fred de la nit entrava per la meva finestra , aquell fred agradable de les nits d'estiu, si, vaix decidir que aquella nit no em posaria el ventilador.
Estava estirat al llit pensan en que faria dema i esperan dormirme.

...

Va ser un estiu molt llarg, millor que es fes llarg, perque va ser fantastic.
En aquell estiu vax caminar per unes blanques sorres, d'una preciosa platja, mentres pasejava per allà podia repirar ben fort per sentir ben dins els meus pulmons aquell aire refrescat am l'aroma del mar, i el d'ella.
Vaix passar aquells marevellosos mesos al seu costat.


Passejant per la platja agafava la seva ma parlavem de temes molt serios, pero tambe de molt divertits.
Estava verdederament preciosa sota al sol, aquells cabells rosos, delicats , fins , passan entre els meus dits com fils de seda mentre els acariciava.
I els seus ulls, verds, tan clars , tan preciosos, tanta poesía inmersa en ells.
Tans sentiments , tans , tanta cosa sense que fes falta diro, expressar-ho. Nomes mirannos, nomes sentin-ho.

Descalça, caminava sobre d'akell petit moll, fet de fusta, una fusta vella que gemegava kuan ella passava per sobre per por de trencarse, ella caminava per alla miran l'aigua mentres intentava no caure, per por de mollarse aquell vestit blanc amb un estampat clar de flors de tons roses i rojos mol clars.
Somreia al mirar el els peixos, de diferents colors, esbarellantse per agafar el menjar que ella els hi tirava, des de un tors lluny estava estirat, mirantla, veien com si d'un cuadre es tractes , la bellesa dakella aigua , d'akella sorra, daquella vegeteció que lenvoltava, i a ella , la seva presencia era el mes bonic de aquell cuadre real que la vida m'oferia.

Algún vespre, despres de que el sol s'amagues per deixar pas a un mon diferent on en aquell lloc els sentiments flueixen amb mes facilitat, la freda sorra ens envoltava, el fred que sentia per aquell vent traidor d'ella inmensitat que contemplavem era tapat per la calor del meu cos, que acariciava el seu, quel protegia , que el feia saber que ja estava allà.

Un dia, dormin, el sol em va despertar entran entre la persiana, al obrir els ulls i girarme en sileci i veurela allá, dormida , tranquila, infinitament bellissima, el cor sem va omplir d'alegría i d'un amor incontrolable que encara no estava acostumat a que es repetís la situacó.
Acaricirli el braç, notan la seva suau pell, acostanme aixi a ella per susurrarli un bon dia, i notan la seva olor, la vaix despertar suaument.

Gracies, per poder dir una tonteria divertida, que ella rigues, quemo agraíes mostranme aquell precios somriure, poderla abraçar durant les nits, durat el mati, duran la tarda, duran totes les hores del dia, poder despertar pel matí, veurela allà i disfrutaro com si fos el primer día, per uns momnets inolvidables, per aquell amor tan autentic, Gracies, gracies a la vida per el que em va regalar.

...

El sol va entrar per la finestra, ja era de dia,em vaix aixecar suat, esclar com que no em vaix posar el ventilador...,em vaix aixecar i ,noser, va ser extrany, tampoc havia dormit mol i em sentia be, realment be, pero no era un benestar de descans ,era de si agues aconseguit algu, algu que anel.lava. ''Be, segur que va ser el que he somiat'', vaix pensar jo, no menrecordava de res, nomes hi havia un borros record a la meva ment,pero nestava segur que era un somni que acabvava de tenir el que va ser el causan d'aquella sensació,. ''Be, si algun dia m'en recordo del somni l'escriuré'' vaix pensar jo.

3 comentarios:

Javi dijo...

Molt bona nen, continua fent coses així

Kiliranshero dijo...

gracies amic, no estik del tot convençut de si he plasmat realment be el que volia dir, pro buenu, podem dir que es podia perfeccionar, pro buenu, ja magrada :)

月白色 dijo...

En saps,si senyor,en saps molt!!! Desitjo que els teus somnis es facin realitat,creure en ells és el primer pas.