El azul sin par

Avui per un cantó ha sigut un dia mol dur, he estat mamalt i me le passat tirat al llit, tampoc he pogut menjar res, i me perdut una tarda de gimnás alucinant i una nit de cinema am els meus amics.
Pero aixo si he pensat que queixarme no em serviria de res aixi ke me tret els mals pensaments del cap i he sabut treure el cantó bo I am aquest cantó ha sigut un dia genial.

Era despres de dinar , que no he pogut, cuan he obert la finestra i quina ha sigut la meva sorpresa al veure i sentir un sol de mitjdia primaveral, el vent entarava i casualment m'avia acabat de duxar, i aquell aire fred am uns tocs calents eren deliciosos al tocar la meva pell. Aixi doncs que me estirat sobre el llit i m'he posat uns capitols de Como conocí a vuestra madre, capitols que he disfrutat tot rien, dels seus marevellosos personatjes com Ted Mosby, un home que molts cops mi sentu identificat, i com no, amb el gran Barney Stinson, am les seves teories i els
'' Choca esos cinco''.

Despres he tingut el plaer de passar una ratu am mon pare i fer algu en comú, ha estat mol be perque feia anys que no feiem res junts perque volguessim, si ho feiem era per obligacions de feina i altres coses.Ell i jo em estat experimentan per fer un pastís que no haviem fet mai, un Tiramisú, i la vritat es que ens ha quedat fantastic , tan , que em sebla que el mal de panxa em costará mes de passar.

Despres me estirat al llit, per variar no? I me posat musica baixeta.
Metres la gent parlava, i es movia per tota la casa jo estava estirat, tranquil, relaxat, escoltan Eros i me posat a pensar en els meus amors de cuan era mes petit, am les noies que han passat per la meva vida, am les coses que viscut amb elles, recoradan grans estius a la vora del mar, i les histories que aixo comporta.
Ha sigut una sensació fantastica parame a pensar en aixo, ha sigut un fantastic retorn al passat, un passat on m'enamorava, on sentia coses, on em volia menjar el món, on era un apassionat boémic de la vida. Un dolç retorn al passat, un retorn on he recordat '' el azul sin par de estos días'' (Frase d'Eros Ramazzotti)

Despres he nat a veure el meu avi a la seva habitació, si, també esta malalt, i me estirat amb ell, i hem parlat una mica de tot.
I depsres al vespre la tele sa apiadat de mi i ma regalat ''Despega como puedas'' de Leslei Nielsen, dioos com magraden les pleis d'aque home.
En fi, aixi es com un dia que creia perdut cuan me llevat s'ha convertit en un dia fantastic

Peque no sempre que veiem que sens espatllin els plans que teniem pensats vol dir que el dia sera una merda, no, no sera com havies pensat, pro es un dia igualment, pots fer altres coses, i algunes de millors.

Histories de la via.

Buenu, aqui comensa una secció dedicada a históries escrites a la via.
Tot va comensar l'estiu passat, els meus colegues Javi, Santi, Iris i jo vam agafar de costum anar els divendres a la nit a una geletaria d'un barri tranquil, i cuan marxavem d'allá anavem a la nostra estimada via a xerrar un ratu, i fer el burru clar estar, aixo que un dia sem va acudir pòrtar un tros de paper i un boli, i vaix proposar de anar escrivint una história entre tots, cadascu escribint una frase i l'latre cuntinuant llegint sempre la ultima.
Ens va agradar tan que ho vam agafar de costum, i sempre cuan acavaavem de zampar anavem a la via i escribiem, ara ja no es estiu i u fem mol poc, pro ki sap si lestiu ke be tornara la costum?
Crec que si, jejejej.
Aixi doncs anire deixant les históries que escribiem.





Historia de la via 1

En una noche fría los cantares del sueño le enbriagaron rapidamente.
Sentandose en su sillón , se dispuso a disfrutar los placeres que le proporcionaban los limites de su mente.
Se la cascó durante 36 horas pensando en espinete cascándosela mirando yaoi.
Entre las imágenes bañadas de blanco viajó a un nuevo lugar poblado por paisajes que escapavan a su imaginación.
Belleza y dolor se sucedían interminablemente, aveces pudiendo escapary otras quedar atrapado etrnamente en esas sensaciones, i así eyaculó y eyaculó hasta que un continente hundió.
Muchotardó en volver a surgír una montaña de picos afilados inhabitablesdonde el viento formó nuevas formas que a todos asombraban maravillandolos hasta el punto de morír cegados.




Histories de la via 2

Era una nit de lluna plena cuan 4 joves tornaven de Vilanova.
El cotxe es va quedar sense gasolina al mitj del bosc.
El viento se lenavtó, los arboles bailavan el susurro que penetrava en tu cerebro causando imágenes inexpresables.
Pachouli lo sabía y por eso huyó a otro estado y alli se salvó, pero su salvación fue relativa poerque fue encerrado en una mazmorra donde una ama muy zorra movía su erramienta rapidamentesiseando en el aire
causando un agujero rojo que serpenteava lentamente la entrepierna de un monje de avanzada edad.
- Ou yeah! - Dijo el.
- Esto.. yo ¿que?
Confundido dijo:
- ¿Eh?
En ese momento despertó para descubrir una peor realidad.

Perfume de jazmín

Aqui hos deixo un poema sobre uns sentiments molt fors que vaix tenir fa un temps, molts han sigut els intents que vaix fer, pero no ho plasmava be, avui, despres de bastan de temps, de cop,m'e vist realment capas de plasmmar aquets sentiments, ho he fet , i la vritat es que per fi he explicat el que volia, aqui hos el deixo per compertirlo am vosaltres.




Perfume de Jazmín

Blanco sin color
esperanza sin razón
el perfume y su olor
vuelve mi corazón

La alegría de sentir
un sentimiento olvidado
mi corazón vuelve a latir
aunque se que será en vano

El sabor de sus labios
tan dulçe como la miel
rozandome con sus manos
jazmín sobre su piel

Esta pasíon escondida
esta pasión sim mostrar
el temor de ser vencído
el temor de no soñar

Un amor tan impossible
un amor que no es verdad
para mi es tan insufrible
tan cruel como la realidad

La flor es ya marchita
la flor se se ha muerto ya
de un calor fué venída
con un frío ahora se va

Eterno vacío
eterno amor
en el olvído ha caído
vuelve el dolor

Invierno tardío
oscuridad sin perdón
si tu decisión es mi destíno
acaba ya con mi corazón

Una vida que ahora avanza
sin rumbo y sin fín
ahora solo me queda pegado
su perfume de jazmín

Somni d'una nit d'estiu

Era un dia cansat, el fred de la nit entrava per la meva finestra , aquell fred agradable de les nits d'estiu, si, vaix decidir que aquella nit no em posaria el ventilador.
Estava estirat al llit pensan en que faria dema i esperan dormirme.

...

Va ser un estiu molt llarg, millor que es fes llarg, perque va ser fantastic.
En aquell estiu vax caminar per unes blanques sorres, d'una preciosa platja, mentres pasejava per allà podia repirar ben fort per sentir ben dins els meus pulmons aquell aire refrescat am l'aroma del mar, i el d'ella.
Vaix passar aquells marevellosos mesos al seu costat.

Passejant per la platja agafava la seva ma parlavem de temes molt serios, pero tambe de molt divertits.
Estava verdederament preciosa sota al sol, aquells cabells rosos, delicats , fins , passan entre els meus dits com fils de seda mentre els acariciava.
I els seus ulls, verds, tan clars , tan preciosos, tanta poesía inmersa en ells.
Tans sentiments , tans , tanta cosa sense que fes falta diro, expressar-ho. Nomes mirannos, nomes sentin-ho.

Descalça, caminava sobre d'akell petit moll, fet de fusta, una fusta vella que gemegava kuan ella passava per sobre per por de trencarse, ella caminava per alla miran l'aigua mentres intentava no caure, per por de mollarse aquell vestit blanc amb un estampat clar de flors de tons roses i rojos mol clars.
Somreia al mirar el els peixos, de diferents colors, esbarellantse per agafar el menjar que ella els hi tirava, des de un tors lluny estava estirat, mirantla, veien com si d'un cuadre es tractes , la bellesa dakella aigua , d'akella sorra, daquella vegeteció que lenvoltava, i a ella , la seva presencia era el mes bonic de aquell cuadre real que la vida m'oferia.

Algún vespre, despres de que el sol s'amagues per deixar pas a un mon diferent on en aquell lloc els sentiments flueixen amb mes facilitat, la freda sorra ens envoltava, el fred que sentia per aquell vent traidor d'ella inmensitat que contemplavem era tapat per la calor del meu cos, que acariciava el seu, quel protegia , que el feia saber que ja estava allà.

Un dia, dormin, el sol em va despertar entran entre la persiana, al obrir els ulls i girarme en sileci i veurela allá, dormida , tranquila, infinitament bellissima, el cor sem va omplir d'alegría i d'un amor incontrolable que encara no estava acostumat a que es repetís la situacó.
Acaricirli el braç, notan la seva suau pell, acostanme aixi a ella per susurrarli un bon dia, i notan la seva olor, la vaix despertar suaument.

Gracies, per poder dir una tonteria divertida, que ella rigues, quemo agraíes mostranme aquell precios somriure, poderla abraçar durant les nits, durat el mati, duran la tarda, duran totes les hores del dia, poder despertar pel matí, veurela allà i disfrutaro com si fos el primer día, per uns momnets inolvidables, per aquell amor tan autentic, Gracies, gracies a la vida per el que em va regalar.

...

El sol va entrar per la finestra, ja era de dia,em vaix aixecar suat, esclar com que no em vaix posar el ventilador...,em vaix aixecar i ,noser, va ser extrany, tampoc havia dormit mol i em sentia be, realment be, pero no era un benestar de descans ,era de si agues aconseguit algu, algu que anel.lava. ''Be, segur que va ser el que he somiat'', vaix pensar jo, no menrecordava de res, nomes hi havia un borros record a la meva ment,pero nestava segur que era un somni que acabvava de tenir el que va ser el causan d'aquella sensació,. ''Be, si algun dia m'en recordo del somni l'escriuré'' vaix pensar jo.