viernes, 13 de marzo de 2009

Histories de la via.

Buenu, aqui comensa una secció dedicada a históries escrites a la via.
Tot va comensar l'estiu passat, els meus colegues Javi, Santi, Iris i jo vam agafar de costum anar els divendres a la nit a una geletaria d'un barri tranquil, i cuan marxavem d'allá anavem a la nostra estimada via a xerrar un ratu, i fer el burru clar estar, aixo que un dia sem va acudir pòrtar un tros de paper i un boli, i vaix proposar de anar escrivint una história entre tots, cadascu escribint una frase i l'latre cuntinuant llegint sempre la ultima.
Ens va agradar tan que ho vam agafar de costum, i sempre cuan acavaavem de zampar anavem a la via i escribiem, ara ja no es estiu i u fem mol poc, pro ki sap si lestiu ke be tornara la costum?
Crec que si, jejejej.
Aixi doncs anire deixant les históries que escribiem.





Historia de la via 1

En una noche fría los cantares del sueño le enbriagaron rapidamente.
Sentandose en su sillón , se dispuso a disfrutar los placeres que le proporcionaban los limites de su mente.
Se la cascó durante 36 horas pensando en espinete cascándosela mirando yaoi.
Entre las imágenes bañadas de blanco viajó a un nuevo lugar poblado por paisajes que escapavan a su imaginación.
Belleza y dolor se sucedían interminablemente, aveces pudiendo escapary otras quedar atrapado etrnamente en esas sensaciones, i así eyaculó y eyaculó hasta que un continente hundió.
Muchotardó en volver a surgír una montaña de picos afilados inhabitablesdonde el viento formó nuevas formas que a todos asombraban maravillandolos hasta el punto de morír cegados.




Histories de la via 2

Era una nit de lluna plena cuan 4 joves tornaven de Vilanova.
El cotxe es va quedar sense gasolina al mitj del bosc.
El viento se lenavtó, los arboles bailavan el susurro que penetrava en tu cerebro causando imágenes inexpresables.
Pachouli lo sabía y por eso huyó a otro estado y alli se salvó, pero su salvación fue relativa poerque fue encerrado en una mazmorra donde una ama muy zorra movía su erramienta rapidamentesiseando en el aire
causando un agujero rojo que serpenteava lentamente la entrepierna de un monje de avanzada edad.
- Ou yeah! - Dijo el.
- Esto.. yo ¿que?
Confundido dijo:
- ¿Eh?
En ese momento despertó para descubrir una peor realidad.

1 comentario:

Javi dijo...

quines maravelles que es van formar durant aquelles nits d'estiu, ojala es poguessin tornar a fer