Su pelo acariciado por el viento y su mirada inocente dulce y eterna.
Sus labios de caramelo,suaves y tiernos, sonriendome por el día, por la tarde, por la noche.
Su piel cuando la toco, su olor cuando la abrazo, su sabor cuando la beso.
Caminando por la arena , me mira, me ríe, me salpica, luego jugamos.
En la cama, le acaricio el pelo, se duerme y me deleito contemplando su cara de ángel.
¿Por que eres tan increíble?
¿Tan mía?
¿Tan inocente?
¿Tan alegre?
¿Tan cariñosa?
....
¿Por que?
¿Por que no existes?
Mostrando entradas con la etiqueta Relatos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Relatos. Mostrar todas las entradas
sábado, 9 de enero de 2010
jueves, 23 de abril de 2009
Rosas en el paraíso
Era un día muy esperado para el, por fin había reunido el valor de pedirle salir a la chica que le gustava.
Brillava el sol y el suave aire primaveral acompanyava dulcemente el día.
Estava de pie , esperando a que ella llegara ella, sus nervios atacaban el estomago bombeando una y otra vez, hasta que la vio.
Allí al fondo de la calle y rodeada de sus amigas venía ella, tan bella, tan perfecta, tam unica.Se paro delate del chico y se saludaron con dos besos, como siempre.
- Bueno chicas, nos vemos por la tarde – Dijo ella.
Luego se giró hacia el e hizo una dulce sonrisa.
- ¿Vamos?
- Vamos – Contestó ilusionado.
La mañana pasó , paseando al lado de millones de rosas, pero teniendo la mas bonita a su lado, fueron hablando, reían, bromeavan, y disfrutavan de aquel amor, de aquella sensación tan buena del enamoramiento, de saber que tienes a la chica perfecta delante de ti y te da la mano para saber que no se hirá.
Su precioso pelo rubio ondeava con el viento, creando una vrisa de color y olor, el olor de si piel, tan dulce tan femenina, tan pura.
Sus ojos eran lo mas bonito que había visto nunca, como la pradera, verde y un azul al fondo y trambién llenos de vida, de alegría de juventud y sobretodo de amor.
Poder reir con ella, pasear con ella, poder tocarla, abrazarla, sentir su cuerpo rozando el suyo, sentirla tan suya, era el regalo mas bonito que la vida le había regalado jamás.
Aquella mañana el lo descubrió, supo que era verdad, descubrió que se siente cuando estas enamorado.
Bajo aquel sol paseavan al lado te tantas flores, de tantas ilusiones y de tanto color.
Ademas la chica de sus sueños estava a su lado, aquel chico pensaba que estava en el paraíso.
El chico cojió una rosa y diciendole lo preciosa que estava se la entregó.
La felicidad le inundo a ella, entonces puso sus manos el los hombros del chico, se balanceó hacia adelante y…
un beso.
Aquel chico supo por primera vez lo que era la felicidad.
El día siguió, hasta que llegó el peor momento, la separación.
El la acompaño a casa. Hasta su portal.
- Llamame! – Dijo ella con dulce voz.
- Claro que si! - Contesto el lleno de alegría.
Se dieron dos besos en la mejilla para despedirse y ella entro en su casa.
El chico volvió a a su casa saltando y cantando por la calle, con ganas de correr y chillar cuanto quería a aquella chica.
Era perfecta, era suya y era la mujer que siempre había soñado.
Los años pasaron.
Y ahora aquella historia es solo un bonito recuerdo, un recuerdo que le viene a la cabeza a aquel chico entre trago y trago en sus tristes noches de alcohol y soledad que lo consumen poco a poco.
Brillava el sol y el suave aire primaveral acompanyava dulcemente el día.
Estava de pie , esperando a que ella llegara ella, sus nervios atacaban el estomago bombeando una y otra vez, hasta que la vio.
Allí al fondo de la calle y rodeada de sus amigas venía ella, tan bella, tan perfecta, tam unica.Se paro delate del chico y se saludaron con dos besos, como siempre.
- Bueno chicas, nos vemos por la tarde – Dijo ella.
Luego se giró hacia el e hizo una dulce sonrisa.
- ¿Vamos?
- Vamos – Contestó ilusionado.
La mañana pasó , paseando al lado de millones de rosas, pero teniendo la mas bonita a su lado, fueron hablando, reían, bromeavan, y disfrutavan de aquel amor, de aquella sensación tan buena del enamoramiento, de saber que tienes a la chica perfecta delante de ti y te da la mano para saber que no se hirá.
Su precioso pelo rubio ondeava con el viento, creando una vrisa de color y olor, el olor de si piel, tan dulce tan femenina, tan pura.
Sus ojos eran lo mas bonito que había visto nunca, como la pradera, verde y un azul al fondo y trambién llenos de vida, de alegría de juventud y sobretodo de amor.
Poder reir con ella, pasear con ella, poder tocarla, abrazarla, sentir su cuerpo rozando el suyo, sentirla tan suya, era el regalo mas bonito que la vida le había regalado jamás.
Aquella mañana el lo descubrió, supo que era verdad, descubrió que se siente cuando estas enamorado.
Bajo aquel sol paseavan al lado te tantas flores, de tantas ilusiones y de tanto color.
Ademas la chica de sus sueños estava a su lado, aquel chico pensaba que estava en el paraíso.
El chico cojió una rosa y diciendole lo preciosa que estava se la entregó.
La felicidad le inundo a ella, entonces puso sus manos el los hombros del chico, se balanceó hacia adelante y…
un beso.
Aquel chico supo por primera vez lo que era la felicidad.
El día siguió, hasta que llegó el peor momento, la separación.
El la acompaño a casa. Hasta su portal.
- Llamame! – Dijo ella con dulce voz.
- Claro que si! - Contesto el lleno de alegría.
Se dieron dos besos en la mejilla para despedirse y ella entro en su casa.
El chico volvió a a su casa saltando y cantando por la calle, con ganas de correr y chillar cuanto quería a aquella chica.
Era perfecta, era suya y era la mujer que siempre había soñado.
Los años pasaron.
Y ahora aquella historia es solo un bonito recuerdo, un recuerdo que le viene a la cabeza a aquel chico entre trago y trago en sus tristes noches de alcohol y soledad que lo consumen poco a poco.
lunes, 9 de marzo de 2009
Somni d'una nit d'estiu
Era un dia cansat, el fred de la nit entrava per la meva finestra , aquell fred agradable de les nits d'estiu, si, vaix decidir que aquella nit no em posaria el ventilador.
Estava estirat al llit pensan en que faria dema i esperan dormirme.
...
Va ser un estiu molt llarg, millor que es fes llarg, perque va ser fantastic.
En aquell estiu vax caminar per unes blanques sorres, d'una preciosa platja, mentres pasejava per allà podia repirar ben fort per sentir ben dins els meus pulmons aquell aire refrescat am l'aroma del mar, i el d'ella.
Vaix passar aquells marevellosos mesos al seu costat.
Passejant per la platja agafava la seva ma parlavem de temes molt serios, pero tambe de molt divertits.
Estava verdederament preciosa sota al sol, aquells cabells rosos, delicats , fins , passan entre els meus dits com fils de seda mentre els acariciava.
I els seus ulls, verds, tan clars , tan preciosos, tanta poesía inmersa en ells.
Tans sentiments , tans , tanta cosa sense que fes falta diro, expressar-ho. Nomes mirannos, nomes sentin-ho.
Descalça, caminava sobre d'akell petit moll, fet de fusta, una fusta vella que gemegava kuan ella passava per sobre per por de trencarse, ella caminava per alla miran l'aigua mentres intentava no caure, per por de mollarse aquell vestit blanc amb un estampat clar de flors de tons roses i rojos mol clars.
Somreia al mirar el els peixos, de diferents colors, esbarellantse per agafar el menjar que ella els hi tirava, des de un tors lluny estava estirat, mirantla, veien com si d'un cuadre es tractes , la bellesa dakella aigua , d'akella sorra, daquella vegeteció que lenvoltava, i a ella , la seva presencia era el mes bonic de aquell cuadre real que la vida m'oferia.
Algún vespre, despres de que el sol s'amagues per deixar pas a un mon diferent on en aquell lloc els sentiments flueixen amb mes facilitat, la freda sorra ens envoltava, el fred que sentia per aquell vent traidor d'ella inmensitat que contemplavem era tapat per la calor del meu cos, que acariciava el seu, quel protegia , que el feia saber que ja estava allà.
Un dia, dormin, el sol em va despertar entran entre la persiana, al obrir els ulls i girarme en sileci i veurela allá, dormida , tranquila, infinitament bellissima, el cor sem va omplir d'alegría i d'un amor incontrolable que encara no estava acostumat a que es repetís la situacó.
Acaricirli el braç, notan la seva suau pell, acostanme aixi a ella per susurrarli un bon dia, i notan la seva olor, la vaix despertar suaument.
Gracies, per poder dir una tonteria divertida, que ella rigues, quemo agraíes mostranme aquell precios somriure, poderla abraçar durant les nits, durat el mati, duran la tarda, duran totes les hores del dia, poder despertar pel matí, veurela allà i disfrutaro com si fos el primer día, per uns momnets inolvidables, per aquell amor tan autentic, Gracies, gracies a la vida per el que em va regalar.
...
El sol va entrar per la finestra, ja era de dia,em vaix aixecar suat, esclar com que no em vaix posar el ventilador...,em vaix aixecar i ,noser, va ser extrany, tampoc havia dormit mol i em sentia be, realment be, pero no era un benestar de descans ,era de si agues aconseguit algu, algu que anel.lava. ''Be, segur que va ser el que he somiat'', vaix pensar jo, no menrecordava de res, nomes hi havia un borros record a la meva ment,pero nestava segur que era un somni que acabvava de tenir el que va ser el causan d'aquella sensació,. ''Be, si algun dia m'en recordo del somni l'escriuré'' vaix pensar jo.
Estava estirat al llit pensan en que faria dema i esperan dormirme.
...
Va ser un estiu molt llarg, millor que es fes llarg, perque va ser fantastic.
En aquell estiu vax caminar per unes blanques sorres, d'una preciosa platja, mentres pasejava per allà podia repirar ben fort per sentir ben dins els meus pulmons aquell aire refrescat am l'aroma del mar, i el d'ella.
Vaix passar aquells marevellosos mesos al seu costat.
Passejant per la platja agafava la seva ma parlavem de temes molt serios, pero tambe de molt divertits.
Estava verdederament preciosa sota al sol, aquells cabells rosos, delicats , fins , passan entre els meus dits com fils de seda mentre els acariciava.
I els seus ulls, verds, tan clars , tan preciosos, tanta poesía inmersa en ells.
Tans sentiments , tans , tanta cosa sense que fes falta diro, expressar-ho. Nomes mirannos, nomes sentin-ho.
Descalça, caminava sobre d'akell petit moll, fet de fusta, una fusta vella que gemegava kuan ella passava per sobre per por de trencarse, ella caminava per alla miran l'aigua mentres intentava no caure, per por de mollarse aquell vestit blanc amb un estampat clar de flors de tons roses i rojos mol clars.
Somreia al mirar el els peixos, de diferents colors, esbarellantse per agafar el menjar que ella els hi tirava, des de un tors lluny estava estirat, mirantla, veien com si d'un cuadre es tractes , la bellesa dakella aigua , d'akella sorra, daquella vegeteció que lenvoltava, i a ella , la seva presencia era el mes bonic de aquell cuadre real que la vida m'oferia.
Algún vespre, despres de que el sol s'amagues per deixar pas a un mon diferent on en aquell lloc els sentiments flueixen amb mes facilitat, la freda sorra ens envoltava, el fred que sentia per aquell vent traidor d'ella inmensitat que contemplavem era tapat per la calor del meu cos, que acariciava el seu, quel protegia , que el feia saber que ja estava allà.
Un dia, dormin, el sol em va despertar entran entre la persiana, al obrir els ulls i girarme en sileci i veurela allá, dormida , tranquila, infinitament bellissima, el cor sem va omplir d'alegría i d'un amor incontrolable que encara no estava acostumat a que es repetís la situacó.
Acaricirli el braç, notan la seva suau pell, acostanme aixi a ella per susurrarli un bon dia, i notan la seva olor, la vaix despertar suaument.
Gracies, per poder dir una tonteria divertida, que ella rigues, quemo agraíes mostranme aquell precios somriure, poderla abraçar durant les nits, durat el mati, duran la tarda, duran totes les hores del dia, poder despertar pel matí, veurela allà i disfrutaro com si fos el primer día, per uns momnets inolvidables, per aquell amor tan autentic, Gracies, gracies a la vida per el que em va regalar.
...
El sol va entrar per la finestra, ja era de dia,em vaix aixecar suat, esclar com que no em vaix posar el ventilador...,em vaix aixecar i ,noser, va ser extrany, tampoc havia dormit mol i em sentia be, realment be, pero no era un benestar de descans ,era de si agues aconseguit algu, algu que anel.lava. ''Be, segur que va ser el que he somiat'', vaix pensar jo, no menrecordava de res, nomes hi havia un borros record a la meva ment,pero nestava segur que era un somni que acabvava de tenir el que va ser el causan d'aquella sensació,. ''Be, si algun dia m'en recordo del somni l'escriuré'' vaix pensar jo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


